Archivo del Autor: parroquiadelsdolorssants

Parròquia, comunitat i família

Celebració de la festa de la Patrona, i del 50è aniversari de l’ordenació de mossèn Benet

Parròquia, comunitat i família, són sinònims? Aquest és l’ambient que es respirava el dissabte dia 15 de setembre a a la Parròquia Mare de Déu dels Dolors. Una diada festiva de celebració de la vida.

Cada any celebrem aquesta festivitat, el tercer diumenge de mes, qui estengué aquesta data el papa Pius VIIè, o bé el 15 de setembre, que és la data que des del Concili Vaticà II està en vigor. Tota la comunitat de la parròquia s’implica amb una festa per a tothom, es proposa una missa general a les 19h que segueix d’un sopar de germanor i un espai de música i ball.

La Doro, una membre de la nostre comunitat, en nom del consell parroquial ens va introduir en el ambient de la festa amb aquestes paraules:

“Benvinguts al nou curs.

A la nostra Parròquia celebrem el dia de la nostra Patrona, la Mare de Déu dels Dolors i ens donem mútuament la benvinguda després d’un merescut descans, alguns a casa i altres a diversos indrets. A més, en aquesta ocasió, tenim l’alegria de compartir amb el nostre estimat Benet el seu 50è aniversari de sacerdoci. 

Sigui com sigui, tornem a trobar-nos per iniciar un curs ple d’esperances i, sobretot, ple de vida.

La vida, en general, és dinàmica, canviant. Tant, que no podem dir que hi ha vida si tot és estàtic, immòbil i petrificat.

A la Parròquia, com que és viva, li passa el mateix.

Diuen els experts que una vida amb sentit té 4 secrets:

  • Viure
  • Aprendre
  • Estimar
  • Donar-se

Això és el que volem per a tots nosaltres:

  • Viure intensament la vida parroquial i la vida com a cristians allà on treballem, amb la família, amb els amics. Qui no és conscient de la seva vida comença a morir.
  • Aprendre de les errades i dels encerts. Revisar, valorar, tornar a començar fent coses noves. Qui no aprèn comença a morir.
  • Jesús de Natzaret ens ho va deixar ben clar amb les seves paraules i , sobretot, amb el seu exemple. Qui no estima comença a morir.
  • Donar-se, deixar un llegat als altres, ser significatius. Vol dir sortir d’un mateix, transcendir. En definitiva, “existir” en funció de què no vivim sols. Tots som comunitat. Qui pretén viure sol comença a morir”.

Cada any, en iniciar el curs, fem entre tots un ram de flors. Cada una d’elles representa un grup de la parròquia. Sí, cada any fem el mateix, però les flors són cada any unes altres. Mirem-les, admirem-les. Som nosaltres.

Com viurem aquest curs? Què aprendrem? Com estimarem? Com ens donarem?En altres paraules: com viurem amb sentit la nostra vida de cristians? Els grups de la nostre comunitat son els següents:

  • Catequesi de primera comunió
  • Grup d’infants que es preparen per al bateig
  • Grup de litúrgia
  • Grup de preparació de missa familiar
  • Grup de preparació dels sagraments
  • Grup de preparació del matrimoni
  • Grup de reflexió i formació d’adults
  • Grup de reflexió
  • Pregària de Taizé
  • Comunitat de religioses
  • Esplai Xiroia
  • Agrupament Escolta Skues
  • Aula Oberta Sants
  • Grup Pastorets
  • Associació Liada nacional
  • Grup pessebrista
  • Alcohòlics Anònims
  • Grup Al-Anon
  • Grup CODA
  • Càritas
  • Orfeó de Sants
  • Despatx parroquial
  • Consell pastoral
  • Equip coordinador
  • Equip d’economia

També vam celebrar del 50è aniversari de l’ordenació de mossèn Benet, qui ha sigut 19 anys rector de la Parròquia, fins al setembre del 2017.

És així com la celebració va fer més caliu que mai, on no només la comunitat de la Parròquia Mare de Déu dels Dolors, sinó d’altres parròquies com la de Sagrat Cor de Poblenou, o Maria Auxiliadora, vam poder compartir un sopar de germanor. Un sopar com a símbol de família, de compartir, d’agermanar-nos, que anava acompanyat de música del grup català “Bufanúvols”. Aquest grup acompanyava aquest ambient màgic de pau i de positivisme, del que va ressonar al llarg de tota la jornada, un dia per a celebrar la vida.

És per això que agraïm, una vegada més, poder-nos retrobar amb aquesta família i amb nosaltres mateixos, aquest inici de curs ple de festa i alegria. Agraïm a la parròquia, a totes les entitats que hi formen part, des dels més petits, la joventut, els grans. Totes aquelles persones implicades amb el que hi passa dia a dia a la parròquia, i el fer, com hem dit: Parròquia, comunitat i família.

                                                                  Mn MUHIRE WILSON

Anuncios

Full de ruta samarità

Una vida cristiana coherent s’alimenta de l’espiritualitat i es visualitza amb les obres. Tot és important: l’espiritualitat sense les bones accions no tindria cap vinculació amb la vida quotidiana i les obres sense la força de l’espiritualitat caurien en un activisme buit. Per
aquest motiu, interioritat i exterioritat no són dos conceptes oposats, sinó dues cares d’una mateixa realitat: una vida plena de sentit que té l’objectiu de posar l’Amor com a eix
vertebrador de tot.

L’Evangeli és ple de relats que ens apropen a aquesta proposta de vida, que no és altra cosa que una resposta a la realitat que ens envolta. Potser l’exemple més conegut és la paràbola del Bon Samarità, que ens presenta un model de persona que, més enllà de les normes del seu temps, es fa càrrec de la situació de l’home ferit al camí, carrega la responsabilitat de guarir-lo i s’encarrega de la realitat que, de sobte, se li ha presentat.

Aquests tres conceptes: “fer-se càrrec”, “carregar” i “encarregar-se” són els que José Laguna desenvolupa en el quadern de Cristianisme i Justícia 172. Us recomanem molt
especialment aquest text, que podeu descarregar gratuïtament tot clicant aquíUs el podeu imprimir en català, castellà, anglès o inclús el podeu escoltar amb àudio. Per als més petits, us suggerim visualitzar un vídeo molt breu.

De tot plegat, ens vénen a la ment preguntes: Com seria la meva vida com a creient si em fes càrrec, carregués i m’encarregués del meu entorn? Quin paper tenen els testimonis que s’han creuat a la meva vida i que m’han mostrat un cristianisme coherent i encarnat en el món?

Pere Oliveres

Alt i prim de pas cansat però sense aturar-se anava allà on se’l demanava, ja sigui a escoltar, ajudar, acollir i lluitar pels altres.  La seva opció era molt clara, seguir a Jesús en totes les seves conseqüències, la seva casa, els seus bens i tota la seva vida al servei dels altres.

Posada de la primera pedra del temple actual, Pere llavors seminarista és el jove amb ulleres al costat del Bisbe.

Tot va començar de ben jove, acabada la guerra és un noi adolescent,  que com, altres a viscut i patit tots els embats de la guerra civil. Malgrat que el seu pare era de tradició republicana,  d’esquerres i creient, ell és un jove d’acció catòlica de la parròquia Mare de Déu dels Dolors al carrer Begur, acompanya als mes joves, els aspirants, en la catequesi i la litúrgia. Allà coneix a Edmón Garreta que serà abat de Poblet i Solius, junts entren al seminari. Compaginen els estudis amb l’activitat a la parròquia.   Edmón passarà a l’ Ordre del Císter a Poblet i Pere de diocesà a les parròquies obreres de Barcelona. Ordenat prevere al març de 1951, va passar com a vicari a la nova parròquia de Sant Joan Maria Vianney a Sants, Santa Maria del barri de la Barceloneta i la Concepció.

És allà on ratifica la seva opció pels més pobres i desfavorits, en totes les seves conseqüències. I ho remarco així perquè ell va ser el pioner de cedir tot l’espai de casa seva al carrer de Sants per acollir a presidiaris i tota persona que necessites aixopluc, fins i tot si calia es desprenia de la seva pròpia roba. Va trencar molts estereotips del capellà que es tenia aleshores, el sacerdot al servei dels mes desfavorits com Jesús va rentar els peus als seus deixebles. Rebutjava els diners i si en veia era per allò que es necessités; les ostentacions no estaven en el món d’en Pere. Cal deduir que li va comportar conflictes vers a la jerarquia d’aleshores. Doncs com  a vicari dedicava els diners i recursos de les col·lectes a persones necessitades. Una època on l’església emprava molt els recursos més en la construcció de nous temples i reformes que atendre als necessitats. El llavors bisbe Modrego va dir “o esta loco o va para santo” i el va destinar com a capellà adscrit a la seva comunitat de la Mare de Déu dels Dolors.

Pere va fundar Obra de Formació i Orientació Religioso-Social (OFORS). El mateix bisbe li va atorgar de personalitat jurídica pròpia,  tenia la seva seu a casa seva Així es poder dedicar més profundament a la seva causa, l’acolliment dels més desfavorits i també a moviments de renovació en el si de l’església catòlica, com  els grups de JOC. La JOC era un moviment que funcionava a Bèlgica des dels anys 30. La JOC fundada pel capellà Joseph Cardijin a Bèlgica, pretenia que l’església atengués la causa obrera. Agrupant joves obrers compromesos. A Catalunya va arrelar a finals dels anys 40, sorgint com una de les plataformes de la lluita antifranquista. Es en aquest incipient grup de la casa de Mn Pere,  on es va gestar la JOAC .(joventut obrera d’acció catòlica)

El seu treball consistia en recorre els barris marginals, com el Xino, visitar presoners de Montjuïc (fins l’any 1963 va ser presó militar) i la Model. La seva casa, al número 214 de la carretera de Sants, era el primer suport dels nois que sortien de la presó, trobaven acolliment, i acompanyament per la seva reinserció. Segons Explicava la Montserrat Vime, Mn Pere es descuidava de tenir cura de la seva pròpia roba i es movia per tot arreu sense diners, fins i tot rebutjava les donacions. En canvi tenia molta cura de les persones acollides, tal com deia “ el dejuni l’hem de fer nosaltres, ells no”; i així era. Durant tota la vida hi va haver gent que va fer donatius per aquell projecte deixant diners a la bústia. Però si mossèn Pere identificava qui els havia deixat els feia tornar. Ell ho justificava així “Diners ni tenim, ni els demanem, ni en donem” i “Ha fet molt mal a l’església anar darrera dels diners”,  “La manca de diners mai m’ha impedit fer res d’important  però la falta de persones d’esperit, persones entregades, si.” Activista compromès amb la causa dels més marginats, on fins i la finca va estar envoltada durant tres dies per la policia que demanava que entregués a un dels nois, un fet al que es va negar. Molts joves marginats atesos per Mn Pere, van esdevenir homes compromesos en diferents tasques socials del Barri.

La seva comunitat de la Mare de Déu dels Dolors se la va estimar sempre amb la seva gent. Ajudava a les celebracions quan calgués, va tenir una missa assignada la de les  9 dels diumenges; se’n recordava de les famílies i les assitia, amb la malaltia i en els últims moments. En els darrers anys de la seva vida va tenir especial dedicació també amb drogodependents i immigrants de qualsevol religió.

Mn Pere ens va deixar el 2 d’abril del 2007, deixant-nos el seu testimoniatge de servei i compromís. La seva fundació i casa va passar a mans de Caritas Diocesana. Pere va fer la seva tasca en silenci, l’únic ressò mediàtic va ser el seu testimoni. Com deia Mn Ballarin  “els Sants són els que fan la seva feina en silenci sense cercar el protagonisme”.

En una Barcelona colpejada i abatuda per la postguerra, apareix un jove Pere,  fill d’un república d’esquerres, que baixa de l’ase per atendre al marginat, ferit i aturat al camí.

Horari setmana santa

HORARI CELEBRACIONS  SETMANA  SANTA 2018 I PASQUA

Celebració Penitencial:
Dimarts 20 de març: 20h

Diumenge de Rams – 25 de març
Benedicció de Rams : 12,30h
Misses: 11,30 i 13h

Dijous Sant – 29 de març
– Eucaristia: 20h
5 minuts després de la celebració:
– Hora Santa

Divendres Sants – 30 de març
– Celebració Mort del Senyor: 12h
– Viacrucis: 18h

Dissabte Sant – 31 de març
– Vetlla PasqualVETLLA PASQUAL: hora: 22:00

Diumenge de Pasqua – 1 d’abril
– Misses: 11,30 I 13h

Diumenge 8 d’abril
– Celebració Pasqual: 12h
– Eucaristia( Misa en la memòria del onzé aniversari de la mort de Mn. Pere Oliveras) i trobada festiva al pati

 

“SI SABESSIS QUIN ÉS EL DO DE DÉU!”

En l’Evangeli segons Sant Joan, Jesús es troba amb una dona a prop del pou de Jacob. Ell li digué: “Si sabessis quin és el do de Déu!” (Jn 4,10) Jesús coneix aquesta dona molt millor del que ella es coneix, i sap el que hi ha en el seu cor; sap que ella està buscant desesperadament l’amor i la felicitat.

La dona s’ha descarrilat i busca la felicitat on no es pot trobar; la busca lluny de Déu, viu en contradicció amb la Llei de Déu. Aquest és el nostre gran drama.

Sovint, no entenem que no podem trobar la felicitat sense Déu: “Sense mi, no podeu fer res… Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa”(Jn 15,5.11).

Parlar de la santedat és parlar de felicitat; en aquesta vida divina a la que som cridats. El primer verset del Catecisme de l’Església Catòlica ens ho resumeix; “Déu infinitament perfecte i benaurat en ell mateix, amb un designi de pura bondat, ha creat l’home lliurement per fer-lo participar en la seva benaurada” (CEC n. 1). El camí de la santedat que ofereix l’Església és un camí de felicitat i no un seguit de coses que s’han de fer o no.

De fet, Santa Teresa de Lisieux deia que per anar pel camí de la santedat, s’han de realitzar fets bàsics de la vida: el respecte als altres, la justícia, la compassió, la comprensió mútua…

La santedat és el creixement de la nostra vida baptismal, és per això que el sant no és aquell que fa coses extraordinàries, que es presenta davant Déu amb obres brillants, sinó que és aquell que posa la seva esperança en Déu, ajudant als seus germans amb les petites coses de la vida quotidiana. No s’aconsegueix a través del mèrit acumulat, sinó obrint les mans buides a la confiança de Déu dins de la nostra vida diària.

El millor regal que podem donar a la nostra família, als nostres fills, als nostres amics, a la societat, a l’Església… és un ésser Sant.

Que tots els Sants, festa que obre aquest mes de novembre, intercedeixin per nosaltres i renovin en nosaltres el desig de la santedat!

Wilson Muhire, prevere

Gràcies Mn. Benet! Benvingut Mn. Wilson!

El passat 24 de juliol, la Secretaria General de l’Arquebisbat de Barcelona va fer pública la provisió de nomenaments, cessaments i jubilacions pastorals. Entre d’altres, es va fer oficial la jubilació de Mn. Benet Jaso, rector de la nostra parròquia i en el seu lloc es va nomenar a Mn. Wilson Muhire com a nou rector.

El dia 16 de setembre, en la celebració de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, la nostra Patrona, va tenir lloc el comiat de mossèn Benet, on la comunitat parroquial vam agrair-li el seu servei al capdavant de la parròquia durant 19 anys.

El dia 24 de setembre, en la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, va tenir lloc la missa de presa de possessió del nou rector de la parròquia, mossèn Wilson Muhire. La celebració va estar oficiada per el Vicari Episcopal Mn. Lluís M. Ramis.

Encomanem a Mn.Wilson en aquesta nova missió que el Senyor li ha donat i que sigui un gran impuls i força renovadora per a construir el Regne de Déu.

Podeu veure les fotografies de les celebracions en la GALERIA

La Festa de la Patrona

Benvolguts:
Després d’un estiu, que volem hagi estat reconfortant tant a nivell físic com espiritual, ens trobem per iniciar un nou curs que desitgem sigui ben profitós per a tothom.
La sacsejada que hem patit enguany amb” l’atemptat del terror” a Barcelona ens fa adonar de la importància de tenir una mirada oberta al patiment propi i al dels altres…

Com cada any, a l’iniciar el nou curs, els qui formem la Comunitat Parroquial de la Mare de Déu dels Dolors ens trobem per a celebrar la festivitat de la nostra Patrona, que enguany serà el dissabte, 16 de Setembre 2017.

Aquesta festa, que aplega tota la comunitat parroquial entorn a la Mare de Déu, ens convida a sentir-nos membres vius de la nostra Parròquia.
Tots els grups i membres que formem la comunitat hem de sentir-nos responsables de la marxa de la Parròquia, sols no podem fer res. Per això, necessitem la força del Crist i el recolzament de la comunitat.

Aquest curs es jubila mossèn Benet i al final de l’Eucaristia volem fer-li el comiat tot dient-li “arreveure” perquè ben segur que podrà donar un cop de mà al nou rector: mossèn Wilson Muhire a qui acollirem a la Comunitat amb molta il·lusió .

Recordem que TOTS SOM PARRÒQUIA, i cadascú al seu nivell se n’ha de sentir responsable. Aquesta festa ha de ser un nou impuls i una ocasió per a prendre consciència d’aquesta realitat.

Us convidem, doncs, a participar a L’EUCARISTIA I SOPAR DE GERMANOR DEL DISSABTE 16 DE SETEMBRE, donant gràcies per la fe viscuda en la Comunitat i prenent un nou impuls i alè, tot mirant el futur.

CONSELL PARROQUIAL.