Recursos per preparar a casa l’Evangeli del diumenge DIUMENGE 4rt (DIUM. LAETARE)

Evangeli del proper diumenge
Diumenge IV Quaresma – A

Jn 9, 1.6-9.13-17.34-38
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan:

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement.
Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li
digué:
«Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi
rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien:
«No és aquell home que vèiem assegut captant?».
Uns responien:
«Sí, que és ell».
Altres deien:
«No és pas ell; és un que s’hi assembla».
Ell digué:
«Sí, que el sóc».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li
havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia
arribat a veure-hi. Ell els digué:
«M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig».
Alguns dels fariseus deien:
«Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu».
Però altres responien:
«Com és possible que un pecador faci tals miracles?».
I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren:
«Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?».
Ell contestà:
«Que és un profeta».
Li respongueren:
«Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?».
I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué:
«Creus en el Fill de l’home?».
Ell respongué:
«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?».
Jesús li diu:
«Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu».
Li diu ell:
«Hi crec, Senyor».
I l’adorà.

(Aquesta és la forma breu prevista; la forma llarga és Jn 9,1-41)

Pregària en família
Diumenge IV Quaresma – A

En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Monició
Avui Jesús ve a portar-nos la llum. La seva llum no és una llum com les altres. La seva
llum il·lumina tot, fins i tot els tresors amagats als nostres ulls.

Evangeli
Es pot utilitzar la forma breu que es troba a la pàgina 3 (Jn 9, 1.6-9.13-17.34-38) o la forma llarga
directament de la Bíblia (Jn 9,1-41)

Pregària
Jesús és per al cec la veritable llum. Senyor, que siguis també la meva llum.
Jesús és la llum del món. Ajudeu-me a lluitar contra la meva ceguesa: la ceguesa de la
l’enveja, la ceguesa de l’odi, la ceguesa de voler sempre més, la ceguesa de donar-me tot
el que vull i tantes altres cegueses que no en sóc conscient.
Senyor, que com el cec em converteixi en llum per a tots els altres.
Que durant aquests dies que estem a casa lluitant contra aquest virus, siguem llum
d’esperança pels altres.

PARENOSTRE
Pare nostre, que esteu en el cel:
sigui santificat vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre Regne;
faci’s la vostra voluntat, així a la terra
com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia, doneu-nos,
Senyor, el dia d’avui;
i perdoneu les nostres culpes, així com
nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem a
la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.

AVEMARIA
Déu vos salve, Maria,
plena de gràcia; el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones;
beneït és el fruit del vostre sant ventre,
Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i a l’hora de la nostra mort.
Amén.

GLÒRIA
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre, i pels
segles dels segles.
Amén.

¿Què és la «lectio divina»?

Molts cristians no saben com apropar-se a la Bíblia. De fet, molts se senten identificats
amb la resposta de l’eunuc etíop al diaca Felip «i com puc entendre-ho, si ningú no m’hi
ajuda?» (Ac 8,31).

Tots necessitem d’algú que ens pugui fermés accessible la Paraula, ens cal aprendre a
llegir les Escriptures. El papa Francesc, conscient d’aquesta necessitat, ens va dir en
l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium:

«Hi ha una forma concreta d’escoltar el que el Senyor ens vol dir en la seva
Paraula i de deixar-nos transformar per l’Esperit. És el que anomenem «lectio
divina». Consisteix en la lectura de la Paraula de Déu en un moment d’oració
per permetre-li que ens il·lumini i ens renovi […]

A la presència de Déu, en una lectura reposada del text, és bo preguntar, per
exemple: «Senyor, què em diu a mi aquest text? Què vols canviar de la meva
vida amb aquest missatge? Què em molesta en aquest text? Per què això no
m’interessa?», o bé: «Què m’agrada? Què m’estimula d’aquesta Paraula? Què
m’atreu? Per què m’atreu?». Quan un intenta escoltar el Senyor, sol haver-hi
temptacions. […]
Això porta moltes persones a perdre el goig en la seva trobada amb la Paraula,
però seria oblidar que ningú no és més pacient que Déu Pare, que ningú no
comprèn i espera com Ell. Invita sempre a donar una passa més, però no
exigeix una resposta plena si encara no hem recorregut el camí que la fa
possible […]» (Extractes de la EG #152-153)

La «lectio divina» (lectura divina, en llatí) és, segurament, el mètode de reflexió i de pregària
d’un text bíblic més antic. Ve sent utilitzat pels catòlics des dels primers anys del
cristianisme…

En què consisteix el mètode?

Aquest mètode té les següents parts:

Comença invocant a l’Esperit Sant. Demana-li que t’il·lumini, que t’obri a la
comprensió de la Paraula i que t’animi a respondre amb la teva vida. I després, segueix
aquests passos:

Pas 1: Lectio / Llegeix… molt a poc a poc el text bíblic. Torna a llegir-lo. Imagina
l’escena, fixa’t en els detalls, fixa’t en el més important…
Us podeu preguntar: Què diu el text? Quina és l’experiència de fe continguda en
ell?
L’objectiu és: Comprendre la Paraula per descobrir el que Déu vol ensenyar-nos.

Pas 2: Meditatio / Medita… què et diu el Senyor en aquesta Paraula que has llegit
lentament. Rumia el text diverses vegades … Un cop hagis captat el sentit de el text,
llavors pots fer-te aquesta pregunta: què em diu aquesta Paraula a mi? Dóna-li temps al
Senyor i escolta què et vol dir. Contrasta el text amb la teva vida. Reconeixes les teves
actituds, els teus sentiments, a tu mateix… al passatge.
Us podeu preguntar: Què em diu el Senyor en aquest text?
L’objectiu és: Actualitzar la Paraula per il·luminar la nostra vida amb ella.

Pas 3: Oratio / Ora… respon-li al Senyor, a Ell que t’ha donat el seu missatge en la
Paraula meditada. L’oració és el fruit que provoca la Paraula en nosaltres, pot ser de
lloança, de súplica, d’agraïment, de penediment… Que la teva actitud sigui la de la Mare
de Déu: «Que es compleixi en mi la teva paraula» (Lc 1,18).
Us podeu preguntar: Què li dic al Senyor després d’haver-li escoltat?
L’objectiu és: Expressar el que la Paraula de Déu m’ha provocat.
Pas 4: Contemplatio / Contempla… queda’t impressionat, fascinat, en silenci, en
calma. Endinsa’t al Cor de Déu. Parla-li de cor a Cor. Gaudeix de la mirada renovada,
agraïda, alegre, esperançada que es desperta després de haver-te trobat amb la Paraula.
Us podeu preguntar: Què inspira en la meva vida la Paraula?
L’objectiu és: Admirar el misteri de Déu-Pare, el de Jesús-Fill i el de l’Esperit-Amor
per a mirar la vida des de la Paraula i convertir-me a ella.
Acaba agraint al Senyor aquest temps de trobada amb Ell… Si ha anat bé, és probable
que, a poc a poc, sentis que es va donant un pas més en la teva vida:
Pas 5: Actio / Actua… Si de veritat hi ha hagut trobada amb el Senyor, comprovaràs
que ja no es pot seguir sent el mateix; alguna cosa ha de canviar. No et quedis amb les
ganes de canviar la teva vida. Canvia-la avui! Fes un compromís realista que broti
d’aquesta trobada. Aquest és el salt a la teva nova i ressuscitada vida.

Lectio divina – Lectura Orant de la Paraula
4rt DIUMENGE DE QUARESMA (CICLE A) – DIUM. LAETARE

LA GUARICIÓ DEL CEC DE NAIXEMENT
Aquesta Lectura Orant de la Paraula es pot fer individualment i, si és possible, en família.
“Parla Senyor que el teu servent escolta” (1 Samuel 3, 10)

TEXT
Es pot utilitzar la forma breu que es troba a la pàgina 3 (Jn 9, 1.6-9.13-17.34-38) o la
forma llarga directament de la Bíblia (Jn 9,1-41).
En aquest passatge de l’Evangeli segons Sant Joan podem distingir un itinerari amb
quatre etapes: a) Trobada; b) Procés; c) Transformació; d) Compromís.
Cadascuna d’aquestes etapes la tractarem en cadascuna de les parts d’aquesta Lectura
Orant.

LECTIO – QUÈ DIU EL TEXT
a) Trobada
Jesús es troba a Jerusalem amb un cec de naixement. No és l’únic cec amb què Jesús es
troba en els evangelis. Vegem: en l’Evangeli segons Sant Mateu seran dos cecs a
Cafarnaüm (9, 27-31); en l’Evangeli segons Sant Marc serà un cec a Betsaida (8, 22-26);
i en l’Evangeli segons Sant Lluc (aquest també en Mateu i Marc) serà un cec de què
coneixem el nom, Bartimeu, i serà a Jericó (Mt 20, 29-34; Mc 10, 46-52; Lc 18, 35- 43).

Aquesta enumeració dels cecs que apareixen en els quatre evangelis té una sola pretensió:
mostrar la importància de el signe que és que Jesús torni la vista als cecs. No són
casualitat dues dades rellevants: primer, que en el capítol anterior a el del nostre passatge
Jesús afirma que és “Llum de el món” (Jn 8, 12); i segon, que el primer dels signes que
el Regne s’està fent present és que “els cecs recuperen la vista” (Mt 11, 5).

Resulta evident llegint els evangelis que a Jesús li agrada de trobar-se amb les persones,
que es fa el “trobadís” cara a cara per mantenir una relació, un diàleg en directe. Podem
recordar la trobada de l’evangeli de diumenge passat, la Samaritana, o trobades com les
de Nicodem, Zaqueu, Mateu, l’adúltera … trobades que presenten a Jesús misericòrdia
que crida des de l’amor a la conversió. En aquest sentit, és important que la nostra
lectura de la Paraula sigui una lectura creient, orant, eclesial, en clau de conversió
del cor.

Ens podem preguntar:
Com és la meva/nostra lectura de la Paraula i quina importància té a la meva
vida?
Li dono a Jesús la possibilitat de il·luminar la meva vida amb la seva Paraula?

MEDITATIO – QUÈ EM DIU DÉU
b) Procés
Jesús pren la iniciativa i convida al cec de naixement a que iniciï un procés de conversió.
Després de trobar-se amb ell i “modelar” amb les seves mans guaridores els seus ulls, li
diu “ves”. L’anima a que faci un esforç, que posi de la seva part, el posa en marxa, en
camí, li demana que confiï, que iniciï un procés de fe i esperança.
Com el cec nosaltres també estem patint una greu malaltia, que en uns casos ja és malaltia
i que en altres és angoixa per la incertesa. També nosaltres estem sent acaronats per
les mans del Senyor Jesús, i ens està demanant que confiem, que caminem amb
fe pel camí de l’esperança.

Hem de fer una breu parada en el nostre itinerari per mirar bé el nostre mapa, per fer ús
de la nostra brúixola, per vigilar el no sortir-nos del camí. Que la nostra vista no ens faci
caure en la famosa típica actitud de “no sap vostè amb qui parla”.
Nosaltres només som bombetes. M’explico: la bombeta per sí sola no fa llum, és més,
per sí sola no serveix per a res, resulta inútil. Però si es connecta a la xarxa transmissora
d’electricitat, llavors pot brillar i donar llum, però sense oblidar-nos que la llum no és
seva.

Així doncs, estic cridat a participar de la “corrent” de gràcia per participar de la
Llum de Crist i poder ser llum per al món.
Però els fariseus es creien que ells podien ser llum allunyats de l’amor, la misericòrdia i
la “corrent” de gràcia de Déu. Per a ells la llei de dissabte està per sobre de la misericòrdia.
Amb ulls sans prefereixen la foscor. D’ells dirà Jesús que “són cecs, guies de cecs” (Mt
15, 14).

Per descomptat que no hem de deixar que el possible fariseu que poguéssim allotjar en
nosaltres prengui les regnes de la nostra ruta. La supèrbia porta a perdre’s.
Ens podem preguntar:
Com afronto les dificultats que em vaig trobant a la meva vida?
La meva fe va acompanyada de esperança?

ORATIO – QUÈ LI DIC A DÉU

c) Transformació
El cec culmina el seu procés en una transformació que va més enllà de la seva vista física.
Gràcies a la seva docilitat als plans del Senyor, a la seva bona disposició, rebrà llum per
a la seva ànima i, fent professió de fe, dirà “crec Senyor”.
Ens diu Sant Pau que és “el déu d’aquest món el que cega la ment dels incrèduls perquè
no brilli la resplendor del gloriós evangeli de Crist” (2Co 4,4).
No dec, doncs, deixar-me encegar per antivalors com la supèrbia o l’egoisme. En canvi,
¡que temps tan ben guanyat el connectar-me per mitjà de l’oració a la Llum per
demanar a Jesús que em torni la vista de l’ànima i, així, reconèixer i dir “crec
Senyor”!

Ens podem preguntar:
Alimento la meva fe de la “corrent” de gràcia mitjançant els sagraments i la
pregària?
I l’alimento de formació bíblica i catequètica entorn de la fe del nostre Credo?

CONTEMPLATIO/ACTIO – EM COMPROMETO

d) Compromís
La conversió, la transformació, em porta al compromís. En aquest passatge podem
distingir un doble compromís: primer, el compromís amb el Senyor a què “li va adorar”,
A la llum d’aquest passatge puc preguntar-me si dedico a Jesús una actitud i un
temps privilegiats. Reconèixer Jesús com a Senyor significarà que en Ell la meva vida
troba el seu veritable sentit.

A més, el compromís el porta a mantenir-veraç i coherent davant els altres, fins i tot
davant els quals es manifesten contraris i exerceixen algun tipus de pressió.
La seva professió de fe es manté davant els escèptics i manipuladors: “és un profeta!” El
que va ser cec ara és llum per al món gràcies a l’experiència de Crist i de la piscina de les
aigües de “vida nova”, imatge del nostre baptisme, d’on sorgeix la nostra
fonamental vocació, la dels batejats que participen de la Llum de Crist.

Ens podem preguntar:
Dedico un temps privilegiat (i concret) a Jesús en la meva vida?
Sóc conscient de la meva vocació baptismal i, per tant, de que he sigut cridat per
Déu a ser llum per al món?

“Maria guardava totes aquestes coses i les meditava en el seu cor” (Lc 2, 19)

PER APROFUNDIR I GAUDIR MÉS
Sermó 136 de San Agustín: “La curación del ciego de nacimiento”
https://www.augustinus.it/spagnolo/discorsi/discorso_173_testo.htm

Llocs de Terra Santa: Piscina de Siloé
https://www.primeroscristianos.com/piscina-de-siloe-la-curacion-del-ciego-denacimiento/

Cançó “El ciego de nacimiento” de Javier Bru