Full de ruta samarità

Una vida cristiana coherent s’alimenta de l’espiritualitat i es visualitza amb les obres. Tot és important: l’espiritualitat sense les bones accions no tindria cap vinculació amb la vida quotidiana i les obres sense la força de l’espiritualitat caurien en un activisme buit. Per
aquest motiu, interioritat i exterioritat no són dos conceptes oposats, sinó dues cares d’una mateixa realitat: una vida plena de sentit que té l’objectiu de posar l’Amor com a eix
vertebrador de tot.

L’Evangeli és ple de relats que ens apropen a aquesta proposta de vida, que no és altra cosa que una resposta a la realitat que ens envolta. Potser l’exemple més conegut és la paràbola del Bon Samarità, que ens presenta un model de persona que, més enllà de les normes del seu temps, es fa càrrec de la situació de l’home ferit al camí, carrega la responsabilitat de guarir-lo i s’encarrega de la realitat que, de sobte, se li ha presentat.

Aquests tres conceptes: “fer-se càrrec”, “carregar” i “encarregar-se” són els que José Laguna desenvolupa en el quadern de Cristianisme i Justícia 172. Us recomanem molt
especialment aquest text, que podeu descarregar gratuïtament tot clicant aquíUs el podeu imprimir en català, castellà, anglès o inclús el podeu escoltar amb àudio. Per als més petits, us suggerim visualitzar un vídeo molt breu.

De tot plegat, ens vénen a la ment preguntes: Com seria la meva vida com a creient si em fes càrrec, carregués i m’encarregués del meu entorn? Quin paper tenen els testimonis que s’han creuat a la meva vida i que m’han mostrat un cristianisme coherent i encarnat en el món?